martes, 7 de diciembre de 2010

CREPS!!!

Bé, aquesta vegada en català, per anar canviant una mica.

Des de fa un temps que vam anar d'hotel i que el meu fill m'ho va demanar, vaig plantejar-me el repte de fer un dia creps a casa. Al mercadona vaig trobar un "artilugio" basat en un recipient de plàstic, el qual incorporava un preparat de creps i que només se li havia d'afegir la llet, sacsejar-lo i ja estava preparat per portar-lo al foc. Fàcil. I realment, el resultat va ser prou satisfactori. Però busquem millorar el producte.
Continuem mirant i trobem farines "la aragonesa" amb un preparat també en el qual només s'havia d'afegir aigua (enlloc de la llet). Aquest va ser totalment un desastre. No va agradar tant, s'enganxava a la paella, es trencava. Decisió: mai més el tornaria a comprar.
Per tant, vaig decidir a fer-ho com Déu mana, mitjançant una recepta de cuina: el més tradicional. Com Arguiñano no li podia preguntar perquè estava ocupat fent el programa de cuina que fa totes les tardes en Antena 3, doncs a buscar per google receptes de creps i aquesta que us presento a continuació és la que vaig preparar:

Ingredients:

250 cc de llet
125 grs de farina
dos ous
dos cullerades de sucre
dos cullerades de mantega fosa.

Jo li vaig posar el meu toc personal que va se canyella, en bona dosis.




Bé, batem els dous ous i hi incorporem la llet de mica en mica. Ho barregem tot.
A contiuació hi tirem les dues cullerades de mantega, les dues de sucre i per finalitzar, total la farina. Continuem barrejant fins que quedi la massa ben compacta.
És llavors, quan incorporo la canyella (a gust de cadascú) i ja tenim la massa preparada. En principi, s'hauria de deixar reposar una mitja hora aproximat. Però com a casa teníem gana, no vam esperar :-P




Hem de tenir una paella del tamany idoni per un crep. Crec que són 16 de diàmetre, però no em feu cas. Amb una cullera gran per servir la sopa, la feu servir per posar la massa a la paella. En aquest cas, aquesta barreja era perfecta. Perquè no s'enganxava a la paella i fàcilment es feia el crep. Com veieu a la foto, la pinta era molt bona. (Si haguéssiu vist el color d'altres creps que he fet.. ufff, jejeje). En un parell de minuts ja es fa per una cara. Li donem la volta amb molta cura i fem l'altra part. I ja tenim fet el crep fet.



Llavors li poseu allò que vulgueu ( el meu cas i el del meu fill és la xocolata ) la meva dona, maduixa i caramel, pero hi podeu posar el que us vingui de gust. Aqui teniu les nostres creacions. Que vagi de gust!!!

1 comentario:

  1. ¿Donde estarán ya los creps?!! jajá

    Buen trabajo hombre, y todo muy bien detallado, ¡hasta la medida de la paella y todo!

    Si señor, nada de preparados, las cosas a mano, que satisface más hacerlas y salen mejor. Llevan mas curro, eso si, pero merece la pena. A mi también me encanta experimentar en la cocina. A veces sigo la receta, otras improviso sobre ella, y otras veces, pues me lo invento yo todo :)

    ¿Con que canela eh? jeje, ¿sabias que la canela es afrodisiaca? :P

    Bueno, lo mismo me pongo un día de estos y siguiendo tu receta hago yo también unos creps...para mí con chocolate, por supuesto...

    Por cierto, podrías añadir otro dato más.....¿cuantas kalorías tiene esto? !!!

    ResponderEliminar